El passat 7 de setembre, la nostra presidenta, Mercè Alaball , va impartir una de les sessions del Curs de Formació Avançada en Conciliació, organitzat pel Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), centrada en una qüestió especialment important en la pràctica professional: com identificar i formular les millors propostes de conciliació.
La sessió va tenir una molt bona assistència i el retorn que hem rebut de les persones participants, entre elles diversos socis i sòcies de l’ACDMA, ha estat molt positiu.
La Sofia Torras Puigdomènech, directora del Centre ADR ICAB, i l’Anna Valera Espiña, tècnica del Consell de l’Advocacia Catalana, van ser presents en la presentació de la sessió.
Quan és el moment de fer una proposta?
La sessió va partir d’una qüestió molt concreta, però alhora molt important en conciliació: com podem formular una bona proposta?
Una de les primeres idees que Mercè Alaball va posar sobre la taula va ser la necessitat de no precipitar-se. No n’hi ha prou amb pensar que tenim una possible solució. Cal saber si és una bona proposta per a aquelles persones i per a aquell conflicte, però també si ha arribat el moment adequat per plantejar-la.
La persona conciliadora ha de saber gestionar els temps del procés, observar què està passant i valorar quan la seva intervenció pot ser realment útil. Una proposta que pot ser adequada en un moment determinat pot resultar prematura si es formula massa aviat.
També cal tenir present que no tot és mediable ni tot és conciliable. Abans d’intervenir hem de conèixer prou bé la situació, les persones que hi participen i les circumstàncies del conflicte.
Durant la sessió van anar apareixent preguntes que poden resultar molt útils per a qualsevol professional abans de decidir si ha arribat el moment de formular una proposta:
He observat prou?
He entès quin és realment el problema?
Conec els interessos i les necessitats de les parts?
És aquest el moment adequat per formular una proposta?
Cada persona arriba amb la seva història
Un altre dels aspectes que Mercè Alaball va destacar és que les persones no arriben a una conciliació únicament amb uns fets. Cadascuna arriba també amb la història que ha construït al voltant d’aquests fets.
Hi ha allò que ha passat, però també la interpretació que cada persona en fa. Les experiències, les expectatives, els interessos, les necessitats i les emocions condicionen la manera com cadascú explica i viu el conflicte.
Això obliga la persona conciliadora a plantejar-se una pregunta important:
Sobre què estem treballant realment, sobre els fets o sobre la interpretació que les persones fan d’aquests fets?
Abans de pensar en una proposta, per tant, cal conèixer la història.
Les reunions inicials, l’escolta i, especialment, les preguntes obertes ens han d’ajudar a anar més enllà de les posicions inicials. Saber què demana una persona és important, però entendre per què ho demana i què necessita realment ens dona molta més informació a l’hora de treballar una possible proposta.
Una checklist abans de formular una proposta
Una de les parts més pràctiques de la sessió va ser el treball sobre els criteris que ens poden ajudar a valorar una proposta de conciliacióabans de traslladar-laa les parts:
1. Legalitat. La proposta ha de ser conforme a dret. No podem plantejar solucions contràries a la legalitat.
2. Viabilitat. Allò que proposem s’ha de poder portar a la pràctica. Les parts han de tenir capacitat real per executar-ho i complir-ho.
3. Acceptabilitat. Cal preguntar-nos si la proposta, tenint en compte tot el que coneixem del conflicte i de les persones, pot ser acceptada per les parts.
4. Equilibri. Hem de valorar si la proposta manté un equilibri raonable i no afavoreix injustificadament una de les posicions.
5. Sostenibilitat. Una solució pot funcionar en un primer moment, però també ens hem de preguntar si es podrà mantenir en el temps.
6. Adequació als interessos de les parts. La proposta ha de tenir en compte els interessos i les necessitats que hem anat identificant durant el procés, no només les posicions inicials de cadascú.
7. Oportunitat. És aquest el moment de formular-la? Una bona proposta plantejada massa aviat pot perdre bona part de la seva utilitat. Saber controlar el tempo és també una competència important de la persona professional que exerceix la conciliació.
8. Claredat. Les parts han d’entendre perfectament què se’ls està proposant, què implica i quines conseqüències pot tenir acceptar-ho.
9. Capacitat de desbloqueig. Una proposta pot ser especialment útil si permet superar un punt mort, obrir una possibilitat que les parts no havien contemplat o fer avançar una negociació que s’ha bloquejat.
10. Respecte a l’autonomia de les parts. Aquest és un criteri essencial. La proposta ha de deixar sempre espai perquè siguin les parts les que decideixin, sense generar una sensació d’imposició.
I, finalment, com evaluació final: aquesta és realment la millor proposta que puc formular en aquest moment?
Prendre decisions abans de parlar
Una de les idees que millor resumeix el treball desenvolupat durant la sessió és precisament aquesta: en conciliació cal aprendre a prendre decisions abans de parlar.
La persona conciliadora ha de decidir si formula o no una proposta, si és el moment adequat, si és preferible plantejar-ne una o més d’una i, sobretot, com les presentarà.
També ha de saber decidir quan és millor esperar.
Quan arriba el moment de formular una proposta, cal ser especialment curosos en la manera de presentar-la. No només importa el contingut. Les paraules escollides, el to, la manera d’introduir la proposta i la comunicació verbal i no verbal poden condicionar la manera com serà rebuda.
Per això és important estar alerta davant dels diferents estils de comunicació i adaptar la manera de presentar una proposta a les persones, al conflicte i al moment concret del procés.
Proposar sense comprometre la imparcialitat
Aquí apareix un dels aspectes més delicats de la conciliació: fer una proposta implica intervenir activament, però aquesta intervenció no pot convertir la persona conciliadora en defensor d’una de les posicions ni transmetre la idea que existeix una única solució correcta.
La proposta pot servir per obrir una possibilitat que les parts no havien contemplat, ajudar a superar un bloqueig o introduir una nova perspectiva. Però ha de fer-ho sempre preservant la capacitat de decisió de les persones implicades.
La persona conciliadora pot formular la proposta. La decisió correspon sempre a les parts.
Tres hores de treball molt participatiu
Durant les tres hores de sessió, les persones participants van treballar conjuntament sobre diferents plafons, van respondre preguntes, van compartir les seves aportacions i posteriorment van contrastar les diferents reflexions que havien anat sorgint.
El format especialment dinàmic de la sessió va permetre comprovar, a la pràctica, que davant d’una mateixa situació no sempre arribem a les mateixes conclusions. Escoltar altres punts de vista, contrastar-los amb el propi i explicar per què prendríem una determinada decisió forma part també de l’aprenentatge de la conciliació.
Des de l’ACDMA valorem especialment aquest tipus de formacions, en què la teoria va acompanyada de treball pràctic, participació i intercanvi d’experiències entre professionals.
I ens quedem amb una pregunta que qualsevol persona que exerceixi la conciliació es pot fer abans de formular una proposta:
He escoltat prou, he entès què necessiten les parts i és aquest el millor moment per intervenir?
Perquè, moltes vegades, una bona proposta comença molt abans de formular-la.
