Notari i mediador el primer i advocat, àrbitre i mediador el segon, i conciliadors els dos, conformen l’equip docent del curs en conciliació impartit al CEJFE des de fa tres anys. Bona part de l’equip de Comunicació de l’ACDMA vam tenir el plaer d’assistir-hi l’any passat. Van ser classes amb dinàmiques disteses, amb rialles i improvitzacions, en combinació amb aprenentatge formal i de fons. 

Dins el projecte de conèixer i donar a conèixer professionals dels diversos àmbits de la gestió del conflicte, us oferim a continuació la versió resumida d’una entrevista que els hem fet a tots dos. Podeu accedir a l’entrevista sencera aquí. 

Primer de tot, com us vau conèixer?
Carles: Vaig conèixer al Toni a través del Punt Neutre i la mediació, coincidint en jornades i cursos. Tenim caràcters semblants que ens vinculen.
Toni: Jo porto mediació al Col·legi de Notaris i el Carles al d’Advocats. Som semblants però diferents: jo més cartesianista i de seguir guió, el Carles més modernista i hàbil amb les emocions. Hem après molt l’un de l’altre, i a més tenim els despatxos porta a porta.

Com vau arribar a ser mediadors? I conciliadors?
T: La meva primera mediació va ser cap al 2009-2010. Vaig descobrir el món de la mediació gràcies al Pasqual Ortuño i la seva dona Maite Usón, que em va obrir els ulls sobre la importància de l’escolta activa i les preguntes.
C: Vaig entrar-hi volent «tecnificar-me», pensant que ja mediava quan en realitat conciliava. El màster em va fer adonar que conciliar i mediar són coses diferents. Vinc del dret de consum, on vam impulsar professionalitzar la mediació en aquest àmbit.

Ens podeu resumir breument en què es diferencien la mediació i la conciliació?
C: L’única diferència real és la proposta de solució (l’article 16 de la Llei 1/2025). La resta coincideix amb la mediació, que és la «mare» de tots els MASC.
T: Exacte, la conciliació és com una filla tècnica de la mediació. C: De fet, moltes conciliacions són una «mediació encoberta»: si aconsegueixes que les parts parlin i es comuniquin, són elles qui troben l’acord, encara que el resultat final sigui un laude conciliatori vinculant.

Què és el que més us interessa professionalment de la conciliació?
T: A mi el que més m’interessa és que la gent arribi a acords, i sobretot com ho fan. La fase d’exploració del conflicte és la que més m’atrau: entendre’l bé abans d’entrar al detall.
C: Coincideixo. Per mi és clau la creativitat constant que exigeix la mediació, i l’observació contínua: no pots perdre pista de res. T: I afegeixo que la creativitat és directament proporcional a la informació: com més saps del conflicte, més bé pots ajudar a trobar solucions.

Carles, ets soci de l’ACDMA. Des de quan? Quin significat té per a tu?
C: Soc soci des de fa anys, encara que no tants com m’hauria agradat. Recomano sempre als alumnes fer-se socis, perquè dona un suport real al professional: informació, acompanyament, assegurança i borsa de treball.
T: Jo encara no en sóc, però gràcies a aquesta pregunta m’hi apuntaré. La formació constant és essencial en aquesta professió, i la mediació ens fa millors persones.

Heu impartit 3 edicions del curs de conciliació junts: en què consisteix?
T: El curs te un 50% de contingut legal (principis jurídics, confidencialitat, requisit de procedibilitat) i un 50% d’eines de mediació (negociació, eines pràctiques, casos).
C: Parlem d’un «conciliador amb mentalitat de mediador»: treballa amb imparcialitat i foment de la comunicació, i només deixa de ser neutral en el moment de fer la proposta, sense imposar-la mai.

Qualsevol professional de la mediació pot ser conciliador?
T: No, la llei exigeix coneixements tècnics específics. Si no els tens, la co-mediació amb un conciliador és una molt bona opció.
C: Tot i això, ser mediador ja t’aproxima indirectament a la conciliació; depèn de l’ètica i professionalitat de cada persona.

El vostre curs va dirigit a tota la comunitat mediadora?
C: Sí, absolutament. Conèixer la conciliació permet co-mediar millor i triar el MASC més adequat per a cada conflicte.
T: Cada conflicte té el seu MASC ideal. Encara estem en un moment inicial i caldrà temps per definir-ho millor.

El conciliador és una figura relativament nova. Com es desenvoluparà en el futur?
C: Cap a més tecnificació i especialització per sectors (construcció, danys mèdics…). La conciliació no és nova, de fet, ja apareixia a la Constitució de Cadis de 1812; ara la recuperem i l’adaptem.
T: Dependrà molt de l’Estatut del tercer neutral, encara pendent.

Creieu que la llei MASC acabarà sent positiva per la comunitat mediadora i conciliadora?
T: Molt positiva. Crearà una cultura de mediació i conciliació, com va passar amb la psicologia. És un canvi cultural que trigarà anys, però ja es nota.
C: La mediació no és d’una professió concreta; és de la ciutadania. El repte és que sigui el ciutadà qui la demani perquè la valora, no només els professionals.

Quina millora a la situació actual dels conciliadors veieu factible i desitjable? T: Cal un canvi d’actitud, sobretot a l’advocacia: la conciliació no és un simple tràmit previ, ha de ser un intent real.
C: Cal també reconèixer els propis límits i derivar quan calguin coneixements tècnics que no tens, mantenint criteris ètics clars.
T: I cuidar la imparcialitat: jo no concilio si he tingut tracte previ amb alguna de les parts.

Hi ha alguna idea o projecte que us agradaria veure fet realitat?
T: Per mi seria important tenir més difusió i pedagogia, per crear una cultura real de mediació.
C: Prioritzaria normalitzar la mediació a les escoles, amb una assignatura o una petita unitat de mediació interna. També presideixo una comissió de mediació intercolegial a l’ICAB, que espero ajudi a apropar la mediació a qui correspon.

Teniu alguna recomanació pràctica per a persones que comencen en mediació o conciliació?
C: Recomano apuntar-se a l’ACDMA, entrenar-se molt, i sortir de la zona de confort fent cursos diferents.
T: La meva recomanació seria interioritzar el que estudiem, revisar-nos constantment, i cultivar dues qualitats clau: empatia (entendre els altres sense ser artificials) i paciència.

Donem les gràcies als dos entrevistats per les seves aportacions. El Toni ja s’ha sumat a l’ACDMA com soci i els dos figuren al nostre directori online. Podeu accedir a l’entrevista sencera aquí.