Marta Ponce Mas, mediadora i pionera de la mediació sistèmica a Catalunya, col·laboradora de diferents universitats i col·legis professionals en màsters i postgraus en resolució de conflictes, acaba de publicar el seu primer llibre: La mediació sistèmica.

Aprofitem la presentació del llibre organitzada per l’ACDMA aquest 25 de setembre per fer-li unes preguntes i donar-la a conèixer encara més entre les nostres sòcies, socis i d’altres lectors.

P: Com vas arribar a la mediació?
R: Per començar, ho tinc al meu caràcter: sempre he estat la persona conciliadora a la meva família i al meu entorn. Però el motiu principal que em va portar a la mediació va ser l’any 2000, quan em vaig separar. Va ser una separació traumàtica i vaig pensar: hi ha d’haver una altra manera de fer les coses. En aquell moment hi havia molt poca gent fent mediació.

El 2003, quan va sortir la primera llei de mediació a Catalunya, al col·legi d’educadors socials on estava col·legiada ens van donar la possibilitat d’habilitar-nos com a mediadors, i ho vaig tenir claríssim. En realitat ja utilitzava tècniques mediadores, per dir-ho d’alguna manera, en la feina que feia acompanyant persones amb trastorns de salut mental i diversitat funcional. Havia fet formació en tècniques negociadores, de comunicació, habilitats comunicatives… Era un tema que m’interessava molt. Així que el 2003 vaig fer l’habilitació i el 2004 el màster en conflictologia, i vaig obrir el meu despatx. I així fins ara, 21 anys més tard.

P: Quina part de la mediació és la que més t’agrada?
R: Hi ha dos àmbits que m’agraden especialment: el familiar, al qual em dedico sobretot, i l’escolar. Sóc pedagoga de formació, i tinc molt clar que la prevenció és una de les eines fonamentals que hem de treballar per crear una societat més convivencial i positiva. El futur passa per introduir la mediació en l’educació. També em dedico molt a l’assessorament en l’àmbit escolar, sobretot des del projecte de mediació educativa del servei de mediació municipal de Cardedeu.
L’acompanyament de famílies m’agrada molt; va ser el primer que em va cridar i encara avui m’apassiona. El 2013 o 2014 vaig escriure un article que es diu La separació versus la ruptura, que podeu trobar a la meva web, on explico com entenc aquest acompanyament familiar i la separació gestionada des de la mediació.

P: Com eren els inicis de la mediació en aquell moment per tu?
R: Quan vaig començar, el 2004, no hi havia clients perquè la gent no coneixia la mediació. Quan algú es volia separar, anava directament a l’advocat. Durant els dos primers anys em vaig dedicar sobretot a la formació, fent alguns casos puntuals.
Va ser a partir del 2006, quan vaig entrar al servei de mediació municipal de Mataró, que vaig començar a treballar-hi més. Allà sí que hi havia clients, perquè hi havia molta derivació per part de les escoles i dels serveis socials. Com que era un recurs gratuït, la gent el podia conèixer i això va afavorir molt que la ciutadania confiés en la mediació.

P: Acabes de publicar un llibre. Explica’ns una mica de què va.
R: Estic molt contenta, la veritat. El primer que vaig fer quan va sortir publicat va ser celebrar-ho amb la gent més propera, perquè era una fita important a la meva carrera. El llibre és la plasmació del meu mètode de treball. Vull compartir l’experiència del que jo anomeno mediació sistèmica. Mai m’he considerat una teòrica de la mediació: m’he dedicat a gestionar conflictes. He après molt de molts mestres que m’han acompanyat, i ara sentia que era el moment de fer una devolució i compartir-ho, ser generosa amb el coneixement. M’ha costat molt escriure’l —hi he estat sis anys— i per això estic tan contenta que finalment estigui a l’abast de tothom que vulgui veure d’una manera pràctica com es pot gestionar el conflicte des d’una mirada sistèmica i transformadora, aplicant-hi la comunicació no violenta i el que jo anomeno presència.

P: La combinació d’eines que expliques al teu llibre —el Zen, la CNV, les constel·lacions sistèmiques i la línia transformativa de gestió de conflictes— creus que és necessària? O es podria aplicar per parts?
R: Mira, per mi el millor del mètode és que es pugui ajustar a cada cas i que cada persona que l’utilitzi el pugui fer seu. Té aquesta característica: cadascú l’aplica des de la seva manera de fer, des de la seva personalitat i idiosincràsia, adaptant-se a cada situació.
Tot i així, no sento que això vulgui dir aplicar-lo per parts, sinó que segons el cas donem més pes a un element o un altre, però mantenint sempre la presència, la comunicació no violenta i la mirada sistèmica i transformativa. Pot ser que en un cas concret es doni més importància a la comunicació no violenta, perquè és el més adient, però no perdré aquesta mirada sistèmica i aquesta presència, que per mi són fonamentals. La força del mètode és la combinació: una postura professional que integra aquests quatre elements.

P: Diries que per entendre la mirada sistèmica de la mediació és necessari haver presenciat unes constel·lacions familiars?
R: La mirada sistèmica parteix de la teoria sistèmica, que és més àmplia que les constel·lacions familiars. Però és cert que les constel·lacions són una aplicació molt concreta que ens ofereix una manera directa d’entendre aquesta visió sistèmica. Em sembla un regal que en una pràctica tan clara i vivencial hi quedi reflectida tota una teoria. Per tant, no és imprescindible, però ho recomano moltíssim perquè ajuda molt a comprendre la mirada sistèmica d’una manera pràctica.

P: Ets una pionera en el camp de la mediació, en concret introduint la mirada sistèmica al servei de mediació de Mataró. Això va ser el 2008: com van reaccionar els usuaris al principi?
R: Jo treballava a Mataró des del 2006 i ja feia constel·lacions des del 2002. Hi va haver un moment en què vaig veure que moltes coses que passaven a les constel·lacions eren molt aplicables als processos de gestió de conflictes. I vaig començar a investigar-ho. Del 2008 al 2010 vaig mirar si hi havia algú que ja fes alguna cosa semblant i no vaig trobar ningú. Sí que hi havia persones que utilitzaven la mirada sistèmica en l’acompanyament psicològic o terapèutic, però aplicada a la gestió del conflicte no hi havia res. Durant aquests dos anys vaig anar creant el cos teòric d’una pràctica que ja estava fent.
Del 2008 al 2010 ho vaig aplicar al servei de mediació de Mataró, i estic molt agraïda perquè allà van tenir una ment molt oberta, ja que aleshores això era molt, molt estrany. Pensa que a Catalunya les constel·lacions hi van arribar el 1999, quan l’Institut Gestalt va portar Bert Hellinger a Barcelona. Jo les vaig conèixer el 2002 de la mà del mestre zen Alexander Poraj, i em vaig quedar convençuda del poder d’aquest mètode. Durant sis anys el vaig treballar a nivell personal, i el 2008, quan ja coneixia bé les constel·lacions i tenia el despatx en funcionament, vaig veure clar que encaixava amb la mediació.

P: I la comunicació no violenta?
R: Ja m’havia format en comunicació no violenta el 2006, amb Pilar de la Torre, i aquí tot va començar a prendre forma. Del 2008 al 2010 ho vaig anar provant al despatx, compartint-ho amb l’equip, treballant-ho a nivell més teòric… I el 2010 ho vaig presentar públicament en unes jornades a Mataró, organitzades per l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i el Centre de Mediació de Catalunya.

P: Va ser una aposta molt atrevida i innovadora en aquell moment, cert?
R: Sí, certament va costar, no diré que fos fàcil. Als professionals els semblava molt estrany. Hi havia reticències pels límits entre la gestió de conflictes i l’acompanyament terapèutic. Es va posar molt en dubte, però em semblava normal, perquè estava presentant una cosa molt rara. Era innovador i impactant, i la comunitat mediadora necessitava temps per validar el mètode.

P: Està clar que ara la societat està més oberta a la mirada sistèmica. De quina manera es nota?
R: Primer, perquè hi ha moltes més persones que la coneixen. I precisament el coneixement és el que obre portes: com més conegut és un mètode, menys reticències genera. Avui dia la paraula “sistèmica” ja forma part del vocabulari. Abans alguns deien “mediació sistemàtica” perquè no sabien què volia dir.

P: Es pot comparar amb la mirada holística a la medicina?
R: Exacte. Abans també es veia com una cosa molt rara, i ara ja està normalitzada.

P: Quina característica teva creus que ha fet que, malgrat els dubtes, el projecte guanyés terreny?
R: En diria dues: la determinació i la paciència. Jo ho tenia tan clar que, fins i tot quan al meu voltant hi havia dubtes, jo no dubtava. També perquè les persones que dubtaven no eren les que treballaven amb mi, i els clients sempre han estat molt agraïts amb l’acompanyament. Era evident que funcionava. Havia treballat amb les eines més clàssiques de mediació, i veure com evolucionava un cas quan aplicava aquestes eines meves, amb una transformació tan ràpida del vincle, em mantenia ferma i convençuda. Aquesta rapidesa no la veia amb les eines clàssiques.

P: Quina visió de futur tens per a la mediació sistèmica en 10 anys?
R: Crec que anirà en augment. Ja tenim una formació específica a la Universitat de Girona en mediació familiar sistèmica, que incorpora la mirada sistèmica des de la psicologia clínica i sistèmica. Jo la veig més des de les constel·lacions familiars. Durant molts anys he col·laborat en màsters de mediació de Girona, Tarragona i de l’ICAB. Que hi hagi formació universitària amb aquesta mirada vol dir que creix l’interès i l’experiència pràctica.
A més, durant cinc anys vaig oferir una formació estable en mediació sistèmica amb un equip de persones. Els alumnes em demanaven que ho escrigués tot per arribar a més gent, i això també va ser un motiu per fer el llibre. Quan un mètode és viu a la pràctica, segur que creix.

P: Tens alguna recomanació pràctica per a mediadors que acaben de començar?
R: Sí, per mi hi ha dues coses fonamentals. La primera, treballar en co-mediació: ajuda a nodrir-nos d’altres companys, veure maneres diferents de treballar i contrastar intervencions. Dona seguretat i confiança en la professió.
La segona, la supervisió: ens permet revisar la nostra postura, recursos, limitacions i intervencions, i això afavoreix l’autoconeixement i la consciència professional. Durant un temps, i a vegades encara ara, oferia acompanyar-me en un procés complet de mediació com a observador, perquè veure algú amb experiència en acció és molt enriquidor i nutritiu.

P: Ens pots recomanar algun llibre, article, web o peli que t’hagi inspirat molt? A part del teu llibre, que recomanem molt!
R: Sí, i tant. Per començar, recomano una sèrie turca de Netflix, sobretot la primera temporada: Mi otra yo. Tot i ser ficció, retrata molt bé les constel·lacions i és una manera amena d’apropar-s’hi.
També recomano els llibres de la Mariona Garrida, Els petits mediadors, molt útils tant per entendre les eines que fem servir a la mediació com per aplicar-les a l’escolar.
Un altre llibre que m’ha agradat molt és El puente donde habitan las mariposas de Nazareth Castellanos, sobre neurociència. Crec que als mediadors ens serveix molt conèixer millor l’ésser humà i el funcionament de la ment.
I finalment, recomano Introducció al Zen, del mestre zen Alexander Poraj, que és també el meu mestre. És un llibre amb un llenguatge planer i directe sobre què és el Zen i la presència, i crec que és molt valuós per a la nostra feina.

Fantàstic. Doncs moltes gràcies, Marta, per compartir amb nosaltres la teva trajectòria i la teva mirada. Segurament el teu llibre inspirarà a moltes persones i contribuirà a donar encara més força a la mediació sistèmica.