Article original: La inserción de los MASC en el aniversario de la ley de eficiencia. Especial referencia a los procesos de Derecho de Familia.
Autor: Pascual Ortuño
Societat: La Ley, Mediación y Arbitraje (MyA), número 25/1, Octubre 2025. Editorial la Ley
Paraules Clau: Eficiència processal, MASC, conflictes.
Abreviatures i acrònims utilitzats: Mediación y Arbitraje (MyA), mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), L’Associació Catalana dels Professionals de la Mediació de Catalunya (ACDMA)
Resum: Aquest article, escrit pel Pascual Ortuño i publicat a la revista Mediación y Arbitraje (MyA), número 25/1, recull una reflexió profunda i constructiva sobre el moment actual de la mediació i dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) en el marc de la implantació de la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia.
L’ACDMA, de la qual Pascual Ortuño és soci fundador, comparteix aquest article, que aposta decididament per una transformació cultural del sistema de justícia basada en el diàleg, la responsabilitat compartida i la resolució col·laborativa dels conflictes.
Ortuño parteix d’una constatació clara: el sistema judicial espanyol arrossega des de fa dècades una situació de saturació estructural que dificulta oferir respostes àgils, eficaces i humanitzades als conflictes. Aquesta sobrecàrrega no és només quantitativa, sinó també qualitativa, ja que la judicialització excessiva genera processos llargs, costosos i emocionalment desgastants, tant per a les parts com per als professionals implicats.
Davant aquest escenari, la mediació, la conciliació, la negociació assistida i altres mecanismes de resolució alternativa de conflictes emergeixen com a instruments clau per avançar cap a un model de justícia més eficient, accessible i orientat a la solució real dels problemes. L’autor defensa que els MASC no han de substituir la jurisdicció, sinó complementar-la, oferint vies adequades segons la naturalesa del conflicte, la seva complexitat i el seu impacte emocional.
Un dels punts centrals de l’article és la crítica a una aplicació merament formal del requisit de procedibilitat introduït per la nova normativa. Ortuño alerta que convertir la mediació en un simple tràmit previ obligatori pot buidar-la de contingut i convertir una eina transformadora en un obstacle burocràtic més. En aquest sentit, subratlla que la mediació ha de fonamentar-se en la voluntat real de diàleg, la qualitat tècnica dels processos i el compromís efectiu de les parts, i no pas en una imposició legal desproveïda de convicció.
L’autor destaca també el paper fonamental dels professionals del dret en aquest canvi de paradigma. Advocats, jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i altres operadors jurídics han d’assumir un rol actiu en la promoció de la cultura del diàleg, incorporant la mediació i la negociació dins de les seves estratègies habituals de gestió del conflicte. Aquest procés requereix formació específica, sensibilització continuada i una revisió profunda de les inèrcies pròpies del model adversarial tradicional.
Especial rellevància adquireix l’anàlisi que Ortuño fa en l’àmbit del dret de família, on els conflictes tenen una forta càrrega emocional i una incidència directa en el benestar dels menors. En aquest context, la mediació esdevé una eina especialment adequada per afavorir acords estables, reduir la conflictivitat crònica i preservar les relacions personals, evitant la judicialització innecessària de situacions que requereixen, sobretot, espais de comunicació, escolta activa i corresponsabilitat parental.
L’article també aborda les resistències culturals i professionals que encara dificulten la plena implantació dels MASC. Entre aquestes, destaca la persistència d’una mentalitat excessivament litigiosa, la desconfiança envers els processos col·laboratius i la por a perdre protagonisme professional. Davant d’aquests obstacles, Ortuño proposa una visió integradora, en què la mediació reforci el rol dels juristes, dotant-los de més eines per oferir solucions eficaces, sostenibles i ajustades a les necessitats reals de les persones.
Finalment, l’autor argumenta que la transformació del sistema de justícia no pot limitar-se a reformes legislatives, sinó que ha d’anar acompanyada d’un canvi cultural profund, basat en la participació activa de les parts, la confiança en el diàleg i la corresponsabilitat en la gestió dels conflictes. Només així serà possible avançar cap a un model de justícia més humà, eficient i coherent amb els valors democràtics.
L’ACDMA comparteix l’article i el seu compromís amb la promoció de la mediació, la conciliació i la resolució alternativa de conflictes com a pilars fonamentals d’una justícia moderna, accessible i centrada en les persones.
Agraïm sincerament a Pascual Ortuño la seva aportació constant i compromesa amb la mediació. La seva mirada crítica i a l’hora constructiva continua essent una referència imprescindible per a totes les persones i entitats que treballem per una justícia més dialogada, eficient i transformadora.
Tipologia mediació: Múltiple
Tipus d’article: Editorial
Podeu llegir l’article aquí.