Article original: Modalities of Mediation: Reflections on a Dispute System Design Project During the Covid- 19 Pandemic
DOI: https://doi.org/10.1002/crq.21449
Societat: Association for Conflict Resolution
Paraules clau: Pandèmia, mediació, Covid19, on-line, videoconferència
Abreviatures i acrònims utilitzats:
Línea editorial del número : En aquest número de la revista es presenten un total de 15 articles, 9 dels quals son articles d’investigació, un d’aplicacions pràctiques, un article destacat, i els altres son notes i comentaris. Les temàtiques tractades son diverses, tan en la seva naturalesa com ubicació geogràfica. Així trobem articles que tracten la transformació dels conflictes violents en fronteres sud-americanes, dificultats i oportunitats en implementar justícia restaurativa a Nebraska, o fins i tot una validació d’una escala comportamental laboral en relació als conflictes laborals.
Motiu per la selecció: La Covid19 va significar un canvi de paradigma en molts aspectes de la nostra societat. Un dels canvis més evidents va ser la sobtada interrupció de les relacions presencials i la necessitat de trobar sistemes alternatius, com les videoconferències, per poder garantir la comunicació entre les persones. En el cas de la gestió de conflictes va esdevenir un factor clau per seguir donant respostes a les persones i organitzacions. He considerat que aquest article ens permetre reflexionar envers les seves especificitats, límits i oportunitats d’aquest nou mecanisme de comunicació, especialment atenent que en els seus inicis molts professionals eren reticents a utilitzar-lo.
Resum: La Alternative Dispute Resolution Unit of the U.S. Office of Special Counsel (OSC), – es dedica a investigar denúncies per pràctiques professionals prohibides, utilitzant en alguns casos la mediació per la seva resolució. Des de 2010 un dels sistema que utilitzaven amb clients que residien allunyats i per tenir preparat prèviament les sessions eren les videoconferències. No obstant era molt inestable, de baixa qualitat, motiu pel qual preferien utilitzar el telèfon. A partir de 2019, tot i disposar millors plataformes les persones mediadores eren reticents a utilitzar-lo, en part perquè perden els aspectes de comunicació no verbal.
El seu Director, Jane Juliano va contactar amb Andre Mamo de la Harvard Negotiation &Mediation Clinical Program at Harvard Law School (HNMCP) perquè fessin un estudi el primer quadrimestre de 2020, per conèixer:
- La eficàcia de la mediació en les diverses modalitat de comunicació
- Recomanacions en relació a les modalitats a utilitzar
- Millors pràctiques per mediació en vídeo o telèfon
Dos professionals independents de la HNMCP van entrevistar persones mediades en les diferents modalitats i van presenciar gestions telefòniques que feien les persones mediadores.
La pandèmia va obligar a reconfigurar-se i va afavorir que persones reticents a utilitzar sistemes telemàtics es veiessin obligades a fer-ho.
Per tal d’adaptar la tecnologia a les necessitat de la mediació (confidencialitat, sales paral·leles, etc ) van crear un software específic, i posteriorment van utilitzar la plataforma Teams. El fet que els estudiants fossin joves avesats a les tecnologies va facilitar el treball permetent:
- Oferir oportunitats d’aprenentatge intergeneracional
- Establint analogies entre els diferents sistemes
- Oferint la visió en un moment estratègic (Covid19)
- Van poder aplicar la seva experiència com alumnes de formació telemàtica a la mediació.
El mediador més jove, avesat a les noves tecnologies es va convertir en professor dels professors , i va crear un manual d’instruccions per facilitar la utilització de la plataforma, fent evident la bretxa digital .
Van veure que el repte de la mediació on line era no només connectar amb el procés sinó també desconnectar-se del entorn immediat i les seves distraccions, i transitant la prencialitat de la mediació en un nou entorn. Les diferències entre modalitats no eren tecnològiques sinó socio-tècniques.
Es va poder observar com l’ús continuat del vídeo genera estrès i per tant cal desconnectar el vídeo alguns moments. Igual que es prepara la sala en una sessió presencial també treballaven prèviament amb els mediats, per si preferia assistir a la reunió sense connectar la càmera o necessitava suport per trobar un espai adient. Es van donar compte que un factor important per aconseguir un procés satisfactori era la comoditat del mediador en l’elecció del sistema escollits. Curiosament les persones mediadores van manifestar que prioritzaven la decisió dels mediats, tot i que en les entrevistes dels mediats deien que confiaven en el mediador i la seva recomanació, fet que no era conscient per part dels mediadors.
L’informe final també recomanava que s’utilitzés una entrevista més estructurada amb indicadors per determinar la millor modalitat per cada cas. Es va evidenciar la falsa creença en que era imprescindible la presencialitat física en la mediació. No obstant, de la mateixa manera que s’organitza i estructura una mediació presencial cal fer-ho amb la mateixa rigorositat la no presencial.
Finalment fan menció que un dels reptes més significatius va ser gestionar canvis no previstos motivats per la COVID19, havent de garantir la salut dels seus professionals. En aquest sentit els coneixements de mediació, i pràctiques reflexives van ser de gran utilitat, significant un aprenentatge envers la gestió del canvi i el disseny de sistemes
Conclouen l’article afirmant que quan els sistemes es sotmeten a estrès, s’enforteixen i ajuden a estar més preparats per impactes futurs.
Comentari personal: Resulta molt interessant observar una transformació tan ràpida com ha estat la incorporació de les noves tecnologies a la mediació, quan només fa uns anys la no presencialitat era inimaginable. L’article aporta un parell de recomanacions a tenir present en les mediacions telemàtiques. L’article, que en realitat és una entrevista als dos Directors, és una interessant reflexió del canvi paradigmàtic. No obstant hagués estat enriquidor reforçar-ho referenciant alguns dels articles ja existents envers la satisfacció de mediats i mediadors , o com a mínim aportar algunes dades quantitatives a l’estudi (resultats d’enquesta de satisfacció, nombre d’observacions realitzades, etc).
Tipologia mediació: Múltiple
Tipus d’article: Reflexió
Dades revisor: Artur Roman Soler. Parc Taulí. Hospital Universitari.
@RomanArtur