El passat dimarts 9 de desembre vam celebrar l’Assemblea General Ordinària de l’ACDMA al Centre Cívic Pati Llimona. Una trobada anual imprescindible per compartir balanç, memòria d’activitats, situació econòmica i línies estratègiques de l’associació. Un espai de participació i transparència que reforça el vincle entre les sòcies i els socis i el projecte col·lectiu que representa l’ACDMA. En el marc de l’assemblea, també es va compartir el Premi Justicia 2025 concedit a l’ACDMA, un reconeixement a la trajectòria de l’associació i a la feina col·lectiva sostinguda en favor de la mediació i la cultura del diàleg.

Un cop finalitzada l’assemblea, vam fer una pausa per compartir un espai relacional de gran valor. Ens va permetre parlar, saludar-nos, retrobar-nos i intercanviar impressions sobre qüestions d’actualitat en l’àmbit de la mediació. Entre d’altres, es va conversar sobre com està avançant la implantació de la nova Llei Orgànica 1/2025, les reticències que mostren alguns operadors jurídics. A més vam comentar el debat obert al voltant d’una futura llei catalana de gestió adequada de conflictes, procés iniciat per la Generalitat de Catalunya per impulsar una futura llei catalana de gestió adequada de conflictes, que ha de permetre actualitzar i ampliar el marc vigent, fins ara centrat principalment en la Llei 15/2009 de mediació en l’àmbit del dret privat. És un debat que genera expectatives dins del sector, però també interrogants sobre el seu abast real, la coordinació amb la normativa estatal i el paper que hi han de tenir les persones professionals de la mediació.

Després d’aquesta pausa, va tenir lloc la IV edició de l’Àgora de l’ACDMA, que enguany va adoptar un format especialment significatiu: un cercle de diàleg al voltant del conflicte entre Israel i Palestina.

L’Àgora va ser un espai on es van entrellaçar sentiments diversos -esperança, decepció, tristor, impotència- en un ambient de confiança, de paraula i de comunicació profunda. Lluny de buscar conclusions tancades, el diàleg va facilitar aportacions reflexives, escolta activa i mirades plurals sobre una realitat profundament complexa.

Un dels eixos centrals de la conversa va ser la pregunta, tan incòmoda com necessària, sobre si aquest conflicte és o no mediable. Les opinions van ser diverses. Des d’una mirada estrictament tècnica, es va posar sobre la taula que, amb els actors internacionals actuals, resulta molt difícil pensar en una mediació en sentit ple, amb tots els requisits que aquesta exigeix. La manca de voluntarietat real de les parts, la profunda asimetria de poder, la inexistència d’un marc compartit mínim i el paper de lideratges polítics escollits democràticament però fortament condicionats per posicionaments rígids i polaritzats fan que no es donin, avui, les condicions per dur a terme una mediació amb garanties.

Això no va impedir, però, reflexionar sobre el valor del diàleg, sobre el paper que poden tenir els espais no formals, la societat civil i la cultura de pau, ni sobre la responsabilitat ètica de les persones professionals de la mediació. Vam viure aquesta trobada com un recordatori que la mediació no és només una pràctica professional, sinó també una comunitat que es pensa a si mateixa, que es qüestiona i que construeix criteri col·lectiu. La mediació no sempre pot oferir solucions, però sí espais d’escolta, humanització del conflicte i pensament crític. I això, en determinats contextos, és molt valuós. 

Gràcies a la junta, a les persones que van facilitar l’Àgora i a totes les sòcies i socis que hi van participar. Continuem generant espais on el conflicte es pugui pensar, sentir i parlar.