Article original: «Work-Family Conflict and Burnout among Sports Centers’ Frontline Service employees: Does Service Climate matter?»

Societat: International Association of Conflict Management (IACM)

Paraules clau: Burnout, centre esportiu, organització, clima laboral

Abreviatures i acrònims utilitzats: CTF (Conflictes treball-família)

Línia editorial del número: La revista Negotiation and Conflict Management Research és una publicació de la International Association of Conflict Management on fan difusió d’articles relacionats amb qualsevol àmbit (intergrupal, interpersonal, organitzacional, cultural, etc.) i mecanisme de gestió de conflictes (mediació, arbitratge, etc.). En el darrer número han publicat tres articles. Un envers com el mitjà de comunicació utilitzat en les negociacions (presencial o videoconferència) afecta a la generació confiança en les negociacions. L’altre article en relació a com la perspectiva política va afectar al del tipus de missatges que es va transmetre durant la COVID19, i el darrer el que es presenta en aquesta revisió, en relació als conflictes treball-família en professionals de centres esportius.

Motiu per la selecció: Sabem que un bon clima laboral és un factor clau per disminuir el nombre i/o intensitat dels conflictes, i que el malestar professional també acaba afectant en l’àmbit familiar. Per aquest motiu, tot i que l’article no parla explícitament de gestió de conflictes, si que he considerat interessant conèixer diferents aspectes que intervenen en el malestar de professionals d’entitats esportives. Conèixer les variables relacionades amb la satisfacció laboral pot ajudar als professionals de la mediació que treballen en àmbits esportius en la fase d’anàlisi del conflicte i ajudar a processos d’acompanyament a directius i responsables de les organitzacions esportives.

Resum: L’autor fa una introducció teòrica al tema d’interès, afirmant que un excés d’estrès laboral comporta l’esgotament emocional o burnout, i per tant al seu rendiment, així com un major risc d’abandonament del treball i una interferència en les responsabilitats familiars.

Proposen monitoritzar factors psicosocial als treballadors de primera línia d’atenció en entitats esportives (entrenadors i instructor) donat que se’ls hi demana esforç físic i afrontar emocions en les interaccions amb usuaris sense disposar d’excessius recursos. Es basen en el model denominat Demandes-recursos en el treball -en anglès “Job Demands-Resource” (JD-R).

Defineixen els recursos laborals com “els aspectes de la feina que poden ajudar a assolir els objectius laborals, reduir les demandes laborals i estimular el creixement personal”. Dotar de recursos als treballadors augmenta la motivació i la permanència dels treballadors i identificació organitzacionals, és a dir la percepció de pertànyer a la organització, fet que afavoreix la cohesió social.

Passen a parlar del clima de serveis com a estímuls organitzatius o característiques ambientals que afecten les actituds i comportaments individuals i que ajuden a reduir l’esgotament emocional, i conseqüentment els conflictes familiars.

ESTUDI

Van fer un primer estudi pilot amb una mostra reduïda de participants. En l’estudi principal van participar 332 treballadors de centres esportius públics (54.5% homes i 45.5% dones), amb una mitjana d’edat de 29.84 anys on el 68.58% dels enquestats passava més de 70% del temps amb usuaris. Els enquestats eren persones de primera línia (entrenadors) ja que tenen una demanda física i emocional alta amb els usuaris. La mitjana d’estada dels treballadors en l’organització era de 33.98 mesos (0.01-12 anys). Van contactar amb 20 centres públics del Nord i centre de Taiwan. Les enquestes eren auto administrades i voluntàries entre març i maig 2021, entre 29 grups de treball, obtenint un 93.5% de respostes vàlides.

Els resultats obtinguts demostren que els CFT està associat amb el burnout i que la permanència en la organització té un efecte moderador en aquesta associació. El clima de servei a nivell grupal té l’efecte principal en relació al burnout i modera la relació a l’associació entre CFT i burnout, i no té efecte en relació a la identificació organitzativa i l’esgotament.

Conclouen que per fer front a les exigències laborals, els treballadors esgoten els recursos mentals i emocionals i tenen dificultats per equilibrar responsabilitats laborals i familiars afavorint el burnout.

Semblaria que els treballadors que puntuen alt en identificació organitzacional tinguin millor salut pel que afavorir aquesta identificació ajudaria a reduir el burnout.

Un factor a tenir present és que els enquestats eren molt joves i que quan la permanència dels treballadors esdevé un factor positiu que haurien d’afavorir les organitzacions esportives, motiu pel qual suggereixen aportar recursos a persones amb al nivell de CFT i burnout.

A continuació s’acompanya la figura on es reflexen de forma resumida el resultats de les seves hipòtesis:

Un clima de servei positiu proporciona l’impuls als empleats que tenen dificultats per fer front als CFT, a mantenir l’expressió d’emocions positives i oferir serveis de qualitat als clients. Aquest clima de servei afavoreix el suport organitzatiu, reduir l’esgotament i incrementar el rendiment laboral dels treballadors.

Als centres esportius, on el clima de servei és elevat, i s’ofereixen recursos laborals, s’afavoreix la identificació organitzativa, la permanència dels treballadors en l’organització provocant menys CTF i burnout. En aquest estudi s’identifica el paper del clima de servei com a precursor del WFC i burnout.

L’autor proposa la contractació d’aquells empleats amb més emocions positives i optimisme, així com realitzar tallers per millorar salut mental i benestar, establint canals de comunicació entre empleats i directius, a fi efecte d’atraure i retenir la felicitat.

Comentari personal: L’article aporta dades basades en un anàlisi estadístic exhaustiu que confirmen empíricament que la cura dels professionals reverteix en el seu millor benestar, tant professional com personal. Això comporta un benefici per la organització, i assenyalen els elements claus com és la fidelització professional, fent esment de la necessitat de millorar els canals comunicatius entre treballadors i directius. Per la interpretació dels resultats cal tenir present el possible biaix relacionat amb els aspectes socioculturals. No obstant sí que ajuda a poder determinar aquelles variables elements que hem de tenir present davant la intervenció en conflictes en entorns esportius, i orientant als seus directius envers accions que es poden portar a terme per afavorir una millor comunicació i benestar dels professionals.

Tipologia mediació: Mediació esportiva, mediació organitzacional.

Tipus d’article: Estudi observacional transversal retrospectiu

Dades revisor: Artur Roman Soler. Mediador familiar i organitzacional. Parc Taulí. Hospital Universitari. @RomanArtur