La Llei orgànica 1/2025 havia de representar un impuls important per als mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) i, entre aquests, per a la mediació. La introducció del requisit de procedibilitat en determinats assumptes civils i mercantils havia generat expectatives sobre un possible increment de les persones que optarien per resoldre els seus conflictes fora dels tribunals.
Però, com està evolucionant realment la mediació? Disposem de prou informació per valorar els primers efectes de la nova normativa?
Durant la XXVIII Jornada de Mediació, celebrada a Barcelona el passat 9 d’octubre i organitzada per la Fundació Internacional Olof Palme (FIOP) i el Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura (CDL), Josep Fité Guarro, del Centre de Mediació de Catalunya (CMC), va compartir unes dades que van despertar el nostre interès.
Segons va explicar, les sol·licituds de mediació gestionades pel Centre durant el 2026 han experimentat una disminució clara respecte del 2025. Una evolució que, d’entrada, pot sorprendre, especialment tenint en compte les expectatives que havia generat l’entrada en vigor de la nova llei.
Ara bé, abans d’extreure’n conclusions, cal tenir presents algunes circumstàncies que ajuden a interpretar aquestes xifres.
En primer lloc, les dades fan referència exclusivament als expedients del Centre de Mediació de Catalunya. Per tant, no reflecteixen necessàriament l’evolució del conjunt de les mediacions que es duen a terme al país, ja sigui en l’àmbit privat o a través d’altres institucions i serveis.
En segon lloc, encara no disposem de les dades completes de 2026. Segons els aclariments facilitats posteriorment pel mateix Centre, les projeccions elaborades a partir de l’evolució dels primers trimestres apunten que les sol·licituds d’aquest any podrien acabar situant-se aproximadament un 2 o un 3% per sobre de les registrades el 2024, abans de l’aplicació de la nova normativa.
Es tracta d’una estimació, no d’un resultat definitiu. Caldrà esperar al tancament de l’any per comprovar-ho. El que sí que sembla clar és que el volum de sol·licituds serà inferior al de 2025, però no podem afirmar, amb la informació disponible, que la mediació hagi retrocedit respecte dels nivells anteriors a la nova llei.
Hi ha, a més, una tercera circumstància que considerem especialment important: el canvi de criteri en l’obertura dels expedients del CMC.
Durant el 2025, el Centre obria expedients a partir de sol·licituds que, en alguns casos, no incloïen les dades necessàries per identificar o contactar amb l’altra part. Això feia que determinats procediments no poguessin avançar des del primer moment.
El 2026 s’ha adoptat un criteri més restrictiu i ja no s’obren expedients quan les sol·licituds presenten mancances essencials que no es poden esmenar.
Aquest canvi té una explicació raonable i, al nostre entendre, positiva. No té gaire sentit obrir un expedient de mediació quan no es disposa de la informació imprescindible per poder iniciar les gestions. Evitar aquests casos permet concentrar els esforços en sol·licituds que realment es poden tramitar.
Naturalment, si els criteris d’admissió han canviat, també ho ha fet la base sobre la qual comparem les dades. Per això, una disminució del nombre d’expedients oberts no es pot interpretar automàticament com una disminució de l’interès per la mediació.
Probablement, les dades de 2026 constituiran una referència més homogènia per analitzar l’evolució dels anys següents, sempre que es mantinguin els mateixos criteris.
Tot això no elimina, però, una qüestió que considerem important: fins a quin punt la Llei orgànica 1/2025 està contribuint a fer que més persones coneguin i utilitzin la mediació?
La normativa reconeix diferents MASC, com les ofertes vinculants confidencials o les negociacions directes entre advocats. Són mecanismes legítims que poden ser útils per assolir acords i evitar procediments judicials.
La mediació, però, ofereix unes característiques pròpies que convé continuar explicant i promovent. Permet que les persones implicades participin directament en la gestió del conflicte, escoltin els diferents punts de vista i treballin per construir una solució amb l’acompanyament d’una persona mediadora neutral i imparcial.
No disposem encara de dades globals suficients per determinar si uns mecanismes estan guanyant protagonisme en detriment d’altres. Precisament per això seria interessant conèixer, més enllà de les estadístiques del CMC, com està evolucionant la utilització dels diferents MASC a Catalunya.
També seria útil saber quants procediments s’inicien, quants arriben a desenvolupar-se efectivament i en quants casos s’assoleixen acords. El nombre de sol·licituds és una dada important, però no és l’única que ens permet valorar la implantació i l’eficàcia de la mediació.
La nova normativa ha situat els MASC en un lloc més visible dins del sistema de justícia. Ara bé, el repte és aconseguir que aquesta presència no es limiti al compliment d’un tràmit previ a la presentació d’una demanda judicial.
La mediació necessita continuar donant-se a conèixer entre la ciutadania, les empreses, els professionals del dret i les institucions. Cal explicar què pot aportar, en quines situacions pot resultar útil i per què la participació voluntària de les persones és un dels seus principals valors.
Des de l’ACDMA creiem que aquest és un bon moment per continuar reflexionant sobre l’evolució de la mediació, sense conclusions precipitades i amb la voluntat de disposar de dades cada vegada més completes i comparables.
Les informacions compartides durant la XXVIII Jornada de Mediació ens van cridar l’atenció i van motivar aquesta reflexió. Els aclariments posteriors del Centre de Mediació de Catalunya ens han permès entendre millor les xifres i, sobretot, recordar la importància d’analitzar-les en el seu context.
Encara és aviat per valorar amb prou perspectiva els resultats de la Llei orgànica 1/2025. Però això no impedeix que ens continuem fent preguntes sobre el futur de la mediació i sobre què podem fer per impulsar-la.
Perquè, més enllà del nombre d’expedients o dels requisits legals, el que realment ens interessa és que cada vegada més persones coneguin la mediació i puguin escollir-la, amb confiança, per gestionar els seus conflictes.
—-
Article elaborat a partir de les reflexions sorgides durant la XXVIII Jornada de Mediació del 9 d’octubre de 2026 i dels aclariments posteriors facilitats pel Centre de Mediació de Catalunya. Les projeccions relatives al tancament de 2026 són estimacions provisionals i no constitueixen dades definitives.