Article original:    Mediación 4.0: Oportunidades y riesgos de la Inteligencia Artificial en la Resolución de Conflictos.

DOI:   10.30462/00_issn2340-9681anuariomediacion2023_num10_943

Societat:   Editorial Reus. Anuario de Mediación y Solución de Conflictos, núm. 11/2024; págs. 21-34. ISSN: 2340-9681 – EISSN 2695-7248

Paraules clau:  Intel·ligència Artificial, I/A, mediació, mètodes alternatius de resolució de conflictes (ADR), MASC, resolució de disputes en línia (ODR), mediació electrònica, negociació, tecnologia.

Abreviatures i acrònims utilitzats:   I/A (Intel·ligència Artificial), ADR (Alternative Disputes Resolution), MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies), ODR (On Line Disputes Resolution), UE (Unió Europea).

Línea editorial del número :  L’Anuari de Mediació i Solució de Conflictes és una publicació oberta i interdisciplinària sobre els mètodes no jurisdiccionals de solució de controvèrsies. A les diferents aportacions doctrinals incloses al número 11 (novembre de 2024, publicat el 2025), s’examina l’aplicació de les teories de gestió del conflicte i es proporcionen coneixements sobre la pràctica la mediació des d’una aproximació interdisciplinària, realista i científica. Aquest número 11 conté contribucions d’especialistes en mediació i altres mètodes alternatius de gestió del conflicte, dirigides tant a un públic no especialitzat, com a experts del món acadèmic i pràctic en l’àmbit de la mediació.

Motiu per la selecció:  La utilització creixent de la I/A en nombrosos sectors de la nostra societat suposa un avenç qualitatiu i quantitatiu en la gestió i el desenvolupament de nombroses activitats i es tracta d’una matèria que requereix cert aprofundiment, anàlisi i valoració per totes aquelles persones que estiguin interessades en la implantació efectiva de la mediació. I aquest article compleix aquests requisits.

En l’àmbit de la resolució de conflictes, no hi ha dubte que la I/A pot assolir un protagonisme rellevant, tenint en compte el recent Reglament (UE) 2024/1689, que permetrà, sens dubte, millorar l’eficiència d’aquests mètodes alternatius de resolució de conflictes, com és el cas de la mediació, reduir els costos associats i, sobretot, la possibilitat d’oferir solucions.

A més d’aquestes qüestions associades, en gran mesura, al desenvolupament i evolució de la tecnologia i de gran interès per a totes les persones mediadores, que ja, per si mateix, mereixerien la selecció d’aquest article per revisar-lo, el fet que els seus autors siguin persones de tan reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic i de la mediació, en particular, com és el cas de Leticia García Villaluenga, professora titular de Dret Civil de Castro, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Cantàbria, contribueix encara més que l’anàlisi de la seva aportació doctrinal pugui ser objecte de difusió.

Resum:   La intel·ligència artificial ens ofereix una sèrie de possibilitats i alternatives que poden incorporar-se als mecanismes de solució de conflictes existents, com és el cas de la mediació. Ara bé, encara que, a priori, podria pensar-se que l’ús d’un sistema algorítmic podria no resultar adequat per a aconseguir l’acostament entre les parts, a fi d’aconseguir una solució consensuada a la seva falta d’acord, l’aportació doctrinal de Leticia García Villaluenga i Eduardo Vázquez de Castro evidencia el contrari.

Els autors ens presenten un pòrtic adequat al plantejament abordat, amb l’oportuna referència al Reglament (UE) 2024/1689 de 13 de juny de 2024 (Reglament d’intel·ligència artificial), en la mesura en què l’ocupació pels professionals de la mediació d’aquest nou mecanisme en les relacions humanes ha d’abordar-se amb cautela. No en va, el legislador recull, entre els seus principals objectius, la protecció enfront dels efectes perjudicials dels sistemes d’I/A a la Unió Europea i la promoció de la I/A centrada en l’ésser humà, la utilització del qual sigui segura, digna de confiança i garant de la protecció dels principis ètics. 

Posat en manifest l’interès a incorporar la I/A en els mecanismes de solució alternativa de conflictes, els autors posen l’accent en diverses qüestions referides a l’ús de la denominada «Mediació 4.0», amb la Intel·ligència Artificial i la mediació electrònica com a eina líder, podent-se destacar-se tota una sèrie d’aspectes fonamentals que podem sintetitzar de la següent manera:

1. Marc regulatori europeu sobre la I/A (Reglament (UE) 2024/1689  Es tracta d’un aspecte neuràlgic pel fet que el marc legal és la base que permet i regula l’ús d’I/A en la mediació, assegurant la protecció dels drets fonamentals de les parts implicades.

2. Oportunitats de la I/A en la mediació. En essència, es procedeix a sintetitzar els principals beneficis que la I/A pot aportar a la mediació, justificant la seva integració en els processos de resolució de conflictes, podent millorar l’eficiència, reduir costos i oferir solucions més objectives en la resolució de conflictes.

3. Riscos inherents a l’ús de la I/A. S’adverteix sobre els principals perills que han de ser gestionats per a un ús responsable de la I/A en mediació. Comporta certs riscos com la generació d’errors, la manca d’intel·ligència emocional i la vulneració de la privadesa.

4 Funcioes de la tecnologia en la mediació. Es detalla com la tecnologia i la I/A, en particular, es poden integrar en diferents etapes i aspectes del procés de mediació, ampliant-ne les possibilitats. 

5. Protecció de dades i privacitat. La protecció de dades personals és un requisit legal i ètic fonamental en l’ús de I/A en mediació. 

6. Aplicacions avançades de la I/A en mediació. La I/A pot analitzar sentiments, identificar temes i prioritats, generar suggeriments de solucions i predir comportaments a la mediació.

7 Reptes ètics i de transparència. Es posa de manifest la necessitat de garantir la confiança de les parts en el procés i la legitimitat de la mediació assistida per I/A. L’ocupació de I/A en mediació exigeix ​​transparència, explicabilitat i control humà, incloent-hi l’obligació d’informar els usuaris i supervisar les decisions del sistema.

8. Limitacions de la I/A: intel·ligència emocional i biaixos. S’adverteix sobre els límits actuals de la I/A i la necessitat de supervisió humana a la mediació. La I/A no té intel·ligència emocional i pot incórrer en biaixos o errors, cosa que limita la seva efectivitat en la gestió d’emocions i la neutralitat en la mediació.

9. Responsabilitat i supervisió en l’ús d’I/A. EEl Reglament (UE) 2024/1689 estableix la responsabilitat de proveïdors i operadors d’I/A, així com la necessitat de supervisió humana a la mediació.

10. Personalització i adaptabilitat de la mediació electrònica. La seva rellevància es reflecteix que es ressalta la flexibilitat i el control que els professionals mantenen sobre el procés, adaptant la tecnologia a cada situació. 

11. Evolució i adaptació professional. Subratlla la necessitat d’actualització i formació contínua de les persones mediadores davant dels avenços tecnològics. 

12. Impuls institucional i acceptació social. És rellevant perquè identifica els reptes actuals per a la implementació efectiva de la mediació electrònica i la I/A a la societat.

13º. Accés a la justícia i eficiència. La innovació tecnològica es connecta amb l’objectiu últim de la mediació, consistent a millorar l’accés a la justícia, de manera que la incorporació de la I/A a la mediació pot contribuir a un accés a la justícia més eficient i garantista dels drets.

Comentari personal: Resulta innegable el valor de la implantació de la I/A en els mètodes alternatius de resolució de conflictes, coneguts a Espanya com a MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies). No es pot oblidar que els mecanismes algorítmics que es puguin utilitzar a la I/A, en base a l’anàlisi del comportament no verbal dels subjectes intervinents recollit mitjançant videoconferència, o qualsevol altre sistema d’avaluació o mesurament, no s’implantaran de manera automàtica, perquè, en definitiva, qui té la comesa de proporcionar una solució efectiva, tenint en compte la situació peculiar de les persones servei de la solució pactada dels conflictes intersubjectius dinteressos.

Com remarquen els autors, una de les aplicacions «estrella» de la I/A és l’anàlisi del llenguatge verbal o escrit, pauses i fins i tot semblant de les parts amb interessos contraposats (si s’utilitza càmera web), amb la finalitat de detectar i identificar emocions i sentiments que podrien tenir certa rellevància en el procediment de mediació; qüestions que podrien merèixer latenció de la persona mediadora en lexercici de les seves competències i permetent adaptar les seves estratègies de comunicació en temps real. La possible identificació de temes i prioritats de cadascuna de les parts involucrades durant el procediment de mediació que pot dur a terme la I/A és una altra qüestió que cal destacar.

Tipologia mediació:   Múltiple

Tipus d’article:   Editorial

Dades revisor:  Javier Latorre Martínez. Mediador registrat al Centre de Mediació de Dret Privat (Generalitat de Catalunya) i al Registre de Mediadors del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts (Govern d’Espanya).

javierlatorre@iusport.com