Article original: Conflictos en entornos escolares: de lo punitivo a lo restaurativo.

DOI: https://revistamsc.uanl.mx/index.php/m/article/view/78/44

Societat: Universidad Júarez Autónoma de Tabasco, México

Paraules clau: pràctiques restauratives, educació, conflictes, cultura de pau.

Abreviatures i acrònims utilitzats: MSC (Métodos de Resolución de conflictes), UNICEF (Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia), VE (Violencia escolar), OMS (Organización Mundial de la Salud), LGE (Ley General de la Educación)

Línea editorial del número: MSC Métodos de Resolución de Conflictos, Vol. 4, núm. 6, 2024. És una publicació en línea amb periodicitat semestral dedicada a difondre resultats de investigacions sobre negociació, mediació, justícia restaurativa, arbitratge, i altres àrees o disciplines relacionades en el món dels mètodes de resolució de conflictes. Aquest Volum consta de de set articles. A banda de l’article escollit, resaltaria un article més. El primer, Formes de pensar entre generacions. Diàleg, empatia i resolució de conflictes. Comenta que fins ara els estudis que s’han realitzat posaven els focus en els beneficis i obstacles que es presenten quan hi ha activitats comunitàries que involucren franges d’edat molt diverses. I en canvi aquest article recent posa especial atenció en els conflictes que poden presentarse en aquestes reunions participatives i les diferents formes resolució que estableixen els seus membres, amb l’objectiu d’analitzar les formes en que els Programes Intergeneracionals poden incidir en els processos d’aprenentatge d’habilitats i tècniques de resolució de conflictes. D’altres la temàtica també em resulta interessant, no obstant la seva precisa acotació geogràfica limita molt la visió genèrica del tema.

Motiu per la selecció: Es coneix que els mètodes restauratius són més efectius per a l’abordatge de conflictes que els punitius. Tot i així, en l’àmbit escolar, l’empremta de les regles del càstig encara perdura, perdent de vista les perspectives reparadores i transformatives del conflicte que ofereixen les pràctiques restauratives. Per això he considerat que donar visibilitat a aquest article pot reconduir els processos de tractament dels conflictes en l’entorn escolar reforçant els elements que afavoreixen les pràctiques restauratives: escolta activa, obertura de diàleg i corresponsabilització de totes les parts implicades i així aconseguir una millora en la convivència de tota la comunitat educativa amb una repercussió positiva en tot l’entorn social.

Resum: Les institucions educatives són espais on el conflicte és fàcil que es doni. El bullying, l’hostigament, les agressions verbals, les baralles amb enfrontament físic, són formes de violència que tractades des de la vessant més tradicional, amb càstigs, sancions o expulsions, la violència queda latent i les parts implicades no prenen la responsabilitat que la situació requereix. Sobretot en termes de consciència pel mal causat a la víctima o persona ofesa, per possible reincidència del victimari o agressor, per la reconstrucció de les relacions interpersonals, per oferir l’oportunitat a la disculpa i pel fet de poder tancar una etapa d’una forma sana.

Els enfocaments restauratius són positius per fomentar el diàleg, pensar en comunitat, practicar l’empatia, l’escolta activa i promoure la cultura de pau. Les escoles són llocs idonis per treballar aquest aspectes relacionats en les habilitats psico-socials i emocionals.

Uns estudis a diferents llocs de Mèxic mostren xifres on es veu reflectit l’increment d’abús escolar en noies de 15 anys. Aquestes dades fan plantejar-se la imminent implementació de processos restauratius i la necessitat de formar a docents amb continguts de cultura de pau i gestió i resolució pacífica de conflictes, així com l’aplicació de protocols d’actuació.

A l’article donen molta importància al trànsit del punitiu al restauratiu en les escoles perquè són espais on infants i joves estan en procés de creixement personal. Si la base de valors és forta des d’una primerenca edat, la qualitat de l’educació millora exponencialment, contribuint en la formació de persones que desenvolupin les seves capacitats per tenir una comunicació afectiva i efectiva basada en la veritat, en l’empatia i en vincles socials forts. El conflicte pot ser inevitable, però la prevenció i la gestió són un treball necessari que sí poden evitar l’escalada conflictual.

Majoritàriament la pràctica restaurativa més utilitzada a l’aula és la mediació escolar. És molt important que tota la comunitat educativa implicada en el conflicte, alumnat, professorat, família, altres membre de la comunitat o societat, s’involucri. Fer preguntes sobre el què ha passat, com s’han sentit les parts implicades, com es podria corregir la seva actitud, com veuen el problema des de fora… dona molta cobertura per fer un abordatge restauratiu. Les parts es senten escoltades i poden ser capaces de satisfer les necessitats i interessos que no tenen coberts.

Comentari personal: És molt necessari que aquests enfocaments prenguin una forma més empírica, basada més en l’experiència real que no d’una forma més teòrica. És cert que hi ha programes i implementacions d’aquestes pràctiques, però encara hi ha molt camí a fer. Sobretot per a que esdevingui quelcom intrínsec en l’abordatge de conflictes. Que la persona ofesa pugui satisfer algunes de les seves necessitats, perquè se la té en compte i que la persona ofensora pugui assumir responsabilitats envers el mal causat, fa que la participació sigui activa i circular. També que autoritats educatives com directores o professorat puguin acompanyar-los en la resolució del conflicte, sense que s’apoderin (amb un càstig o expulsió) pot afavorir a que els llaços de relació entre les parts implicades es vegin reforçades.

No obstant, seria interessant conèixer altres realitats, altres països que donessin la seva mirada qualitativa sobre aquestes pràctiques a les escoles. La mostra a nivell de províncies és necessària. Tot i així crec que es podria completar amb altres tipus d’indicadors que donessin informació sobre el nivell cultural, el grau de pobresa, el risc social al qual estan exposats… ja que les injustícies individuals i estructurals podrien aportar riquesa a l’estudi.  Crec que la paraula que escullo com a conclusió és equilibri. La víctima pot conseguir tranquil·litat i satisfacció, preguntant detalls o perquès, i expressant l’impacte que li ha causat. I el victimari pot aconseguir comprensió i recapacitació cap a la víctima, fins i tot expressió de sentiments de remordiment, que tornen a conduir cap a la víctima per  portar-la a la fase de superació.

Tipologia mediació: mediació escolar i pràctiques restauratives

Dades revisor: Èrica Puigcerver Segarra, mediadora en conflictes educatius, comunitaris i familiars. Lloc de treball: Programa de Justícia Restaurativa als jutjats de Tortosa i Amposta.