L’1 de maig és una data reconeguda arreu del món com el Dia Internacional del Treball. Sovint es percep com un festiu o una jornada de mobilitzacions. Des de l’ACDMA ho volem abordar com un repte i volem analitzar aquesta diada des d’una mirada basada en la conflictologia. Què ens ofereix aquest dia? Una oportunitat per entendre les tensions socials i laborals que travessen la nostra societat, tant històricament com en l’actualitat.

Aquest article proposa una lectura des de l’anàlisi de conflictes, amb l’objectiu d’obrir preguntes i mirades útils per a totes les persones que treballen en àmbits socials, públics o comunitaris.

Una commemoració que neix del conflicte

L’1 de maig neix d’un conflicte social i laboral de gran intensitat. L’any 1886, a la ciutat de Chicago, milers de persones treballadores van iniciar una vaga per reclamar la jornada laboral de vuit hores. Els fets van acabar amb violència policial, morts i empresonaments. Aquells esdeveniments van marcar l’inici d’una commemoració global que, més d’un segle després, continua sent un símbol de lluita per la dignitat laboral. És més, a dia d’avui la dignitat laboral és un tema que ens connecta molt de prop i que segueix de rigorosa actualitat, que sabeu quan la jornada laboral passarà a ser de 37 hores? Ara que veiem que els conflictes laborals els tenim a l’ordre del dia, seguim. 

Què ens mostra el conflicte de l’1 de maig?

Des d’una mirada d’anàlisi de conflicte, l’1 de maig és una expressió visible d’un conflicte estructural: tenim una primera part que identifiquem com les persones que aporten la seva força i temps per treballar, i una segona part que s’identifica com les estructures que organitzen, gestionen i es beneficien d’aquesta activitat. Aquest conflicte no és puntual ni anecdòtic, sinó que forma part de les dinàmiques profundes del sistema econòmic i es manifesta de manera diversa segons el context.

Dit d’una altra manera:

  • No és anecdòtic → No és una cosa petita o secundària.
  • No és puntual → No és temporal ni ocasional.
  • Forma part de les dinàmiques profundes → Està incrustat en com s’organitza el treball, el poder econòmic i la distribució de recursos.
  • Es manifesta de manera diversa segons el context → Aquest conflicte es veu de formes diferents segons el país, el moment històric, el sector laboral o les condicions socials. Per exemple:
    • En alguns llocs es veu com a precarietat.
    • En altres com a desigualtats salarials o manca de drets.
    • També pot aparèixer com a conflictes entre sindicats i empreses, o en forma de protestes.

Encara que avui no hi hagi vagues com la de Chicago de 1886, el conflicte continua viu quan hi ha persones treballant sense contracte, quan es fa teletreball amb jornades que s’allarguen sense límit, o quan es retallen drets laborals. Totes aquestes situacions són formes contemporànies d’un conflicte estructural.

L’anàlisi de conflictes ens ajuda a llegir l’1 de maig com una eina de comprensió social, no només com una efemèride. Algunes claus útils:

  • El conflicte no és negatiu

Contràriament al que sovint es pensa, el conflicte no ha de ser vist com un problema, sinó com una expressió legítima de demandes no ateses o de desequilibris de poder. L’1 de maig actua com un espai on es poden fer visibles aquestes tensions, moltes vegades de forma pacífica i organitzada.

El conflicte és transformador. La clau està en el com: com resolem aquest conflicte. 

  • El simbolisme és transformador

Les manifestacions, les pancartes, els discursos i els actes públics són expressions simbòliques que donen veu a col·lectius sovint silenciats. Aquestes accions cohesionen identitats col·lectives i generen espais de reconeixement mutu.

  •  Allò que no es veu també parla

És important observar qui hi és i qui no hi és representat. Les persones que treballen en l’economia informal, les que no tenen papers, les que cuiden en l’àmbit domèstic, o les que pateixen múltiples eixos de discriminació, sovint queden fora de l’escena pública de l’1 de maig. Aquesta absència també és un indicador de conflicte estructural.

En escriure i analitzar aquest conflicte ens sorgeixen les següents preguntes: 

  • Quines demandes es repeteixen cada any i per què no troben resposta?
  • Quins col·lectius tenen veu en els espais de reivindicació i quins no?
  • Com es podrien crear espais més diversos, inclusius i representatius?
  • Quin paper tenen les institucions públiques per abordar aquests conflictes de manera estructural?

L’1 de maig no és només un record del passat. És un termòmetre social que ens mostra com evolucionen les relacions laborals, quines reivindicacions continuen vigents i com podem generar espais de transformació col·lectiva.

Des de l’anàlisi de conflicte, entenem aquest dia com una oportunitat per escoltar, visibilitzar i canalitzar demandes que tenen a veure amb la dignitat, el reconeixement i la justícia social.