El passat 18 de febrer, l’ACDMA va organitzar una taula rodona per analitzar les llums, ombres i interrogants de la nova Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia. L’acte va comptar amb una taula de luxe, moderada per la nostra presidenta, Mercè Alaball, i integrada per tres persones sòcies de gran prestigi: Elisabet Barnadas, membre del Centre de Mediació de Catalunya, Emma López, professional de l’advocacia i la mediació, i Pascual Ortuño, jutge i escriptor, a més de participant en la regulació de la mediació a Catalunya.
Les llums: una llei orgànica amb reptes i oportunitats
Pascual Ortuño va iniciar el debat explicant per què aquesta és una llei orgànica. No ho és pels MASC (Mecanismes Alternatius/Adequats de Solució de Conflictes), sinó per la seva naturalesa híbrida que abasta diferents normatives.
Històricament, la mediació havia tingut un impuls legal molt limitat i una certa fallida en la seva implementació. L’oposició de la professió d’advocacia va ser un escull important, però la pandèmia va posar en evidència el col·lapse judicial, el qual va donar l’empenta definitiva a la Llei. Un dels altres grans avenços ha estat garantir el pagament als advocats d’ofici per facilitar la mediació, fet que va ser clau per a l’aprovació de la norma.
Emma López va destacar que la Llei ofereix una radiografia dels mecanismes de resolució de conflictes i que planteja un canvi de paradigma: a partir d’ara, serà necessari acreditar que s’ha intentat una solució negociada abans d’interposar una demanda. A altres països com Canadà o Colòmbia, aquest model ha funcionat i ha transformat la relació entre ciutadania i justícia.
Entre els aspectes clau de la Llei, López va subratllar la figura del tercer neutral, el paper dels professionals del dret col·laboratiu i la necessitat de definir qui farà el cribratge dels casos judicialitzats. Actualment, aquest paper recau en les advocades i advocats, però no sempre hi ha formació per fer aquesta anàlisi. Idealment, i com passa a altres països hauria d’existir una figura experta als jutjats per canalitzar els casos cap a la millor solució possible.
Elisabet Barnadas va exposar la feina del Centre de Mediació de Catalunya (CMC) des del 2001, especialment en la formació de professionals, la divulgació i la creació d’una xarxa de col·laboració amb universitats i col·legis professionals. La nova llei suposa un repte per al sector i una oportunitat, per a la difusió que farà de la mediació entre la ciutadania.
Un dels punts més debatuts va ser la nova nomenclatura dels MASC, que passa de «mecanismes alternatius de solució de controvèrsies» a «mecanismes adequats», un canvi que busca normalitzar la mediació i els altres processos com a una opció igualment vàlida de resolució de conflictes.
Les ombres i interrogants: burocratització i qualitat de la mediació
Un dels grans temors de la nova llei és la possibilitat que la mediació esdevingui un tràmit burocràtic més. Pascual Ortuño va recordar que, fins al 1982, la conciliació era obligatòria, i que es va eliminar perquè s’havia transformat en un simple requisit administratiu. Tot i això, la pràctica internacional demostra que una mediació ben gestionada pot evitar aquest risc.
També es va posar sobre la taula com influencia l’obligació inherent a la nova Llei en la voluntarietat de la mediació. Si bé el principi de voluntarietat es considera fonamental, també es va destacar que l’obligatorietat de provar una solució negociada no vulnera aquest principi. El repte serà assegurar que els ciutadans coneguin les seves opcions i que el procés sigui útil i eficient.
Durant la taula rodona, es va posar de manifest la necessitat de canviar la manera com abordem els conflictes. L’Emma López: “Fins ara el que hem fet és a un conflicte fer-li un vestit normatiu per poder presentar-lo davant dels tribunals. El que hem de buscar amb la mediació és desvestir la situació per anar al nucli i buscar la solució.” Aquesta idea connecta amb l’essència de la nova Llei, que, tal com resumia l’Elisabeth Barnadas: “La idea de la Llei és que no vagis al jutjat, sinó que intentis una solució abans.” Aquest canvi de paradigma afavoreix la mediació i altres MASC com a eines eficaces per resoldre disputes d’una manera més àgil, eficient i centrada en les necessitats reals de les parts implicades.
El debat va concloure amb una visió optimista: tot i els reptes, la nova Llei obre la porta a una transformació real de la justícia. La clau estarà a garantir la qualitat de la mediació, formar professionals ben preparats i consolidar la mediació com una eina de resolució de conflictes efectiva.
Des d’ACDMA, volem ser part activa d’aquest canvi, oferint criteris de qualitat i promovent el prestigi de la mediació com a professió. El desplegament de la nova Llei suposa un repte, però també una gran oportunitat per construir una cultura de resolució de conflictes més madura i eficaç. Continuarem pendents de la seva implementació i treballant perquè la mediació sigui una eina cada cop més present.
Més informació:
Burofax i buromail com certificats:
https://confilegal.com/20250324-los-laj-de-familia-de-barcelona-admiten-el-burofax-el-buromail-y-el-correo-certificado-para-acreditar-la-mediacion-previa-obligatoria
Criteris establerts pels jutges de família de Madrid sobre el requisit de procedibilitat:
